Era Union Europèa admet era peticion der IEA-AALO sus es incompliments der Estat Espanhòl ena proteccion dera lengua occitana

Ena peticion se demane qu’er Estat Espanhòl promòigue era lengua occitana coma ac hèn era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran e que se subvencione era Academia aranesa dera lengua occitana

Vielha, 13 de deseme de 2018.- Era Union Europèa a admetut era peticion des membres der Institut d’Estudis Aranesi-Academia aranesa dera lengua occitana sus es incompliments der Estat Espanhòl en emparament, conservacion e promocion dera lengua occitana, aranés en Aran, a qu’obliguen es leis e es compromisi aqueridi peth Govèrn Espanhòl, mès en tot auer en compde qu’era occitana ei lengua oficiau en Catalonha e per estenuda en Espanha.

Abituauments era UE non sòl atier aguest tipe de peticions, mès per contra òc a acceptat era admission dera presentada per Institut d’Estudis Aranesi.

En aguest sentit s’a celebrat ua reünion ena sedença dera direccion generau de Politica Lingüistica dera Generalitat ena qu’an participat Jusèp Loís Sans, president der IEA-AALO, Rosa Mª Salgueiro, secretària dera institucion, e eth president dera Seccion Aranesa dera Academia, Jèp de Montoya, damb era Comission Tecnica d’Expèrts deth Conselh de Ministres deth Conselh d’Euròpa entà avalorar er informe presentat per IEA sus es incompliments der Estat Espanhòl. Es academics aranesi tanben an mantengut ua amassada damb era directora generau de Politica Lingüistica dera Generalitat, Ester Franquesa.

Cau arrebrembar qu’en 2001 entrèren en vigor es compromisi signadi peth Govèrn Espanhòl en relacion ara Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries. En document de compromís, de 2001, eth Govèrn Español soslinhaue dus tipes d’emparament a que se comprometie. Un mès fèble qu’afectaue as lengües que non èren oficiaus, coma per exemple eth amazigh en Melilla, er aragonés en Aragon, er asturleonés en Astúrias o er aranés ena Val d’Aran e Catalonha. E ua dusau proteccion mès potent qu’auie d’aplicar as lengües declarades oficiaus pes diuèrsi estatuts d’autonomia, sense qu’auesse cap tipe de relacion de quines lengües se tractaue. En moment en qu’era occitana siguec declarada lengua oficiau en Catalonha per Estatut d’Autonomia aguesta lengua passèc der estadi de proteccion mès fèble ar estadi mès potent, de major proteccion. Maugrat açò, eth Comitat d’Expèrts deth Conselh de Ministres deth Conselh d’Euròpa ei er encargat d’avalorar es informes presentadi per Estat Espanhòl.

Eth passat 14 de seteme eth president der IEA, Jusèp Loís Sans, acompanhat de Rosa Mª Salgueiro e Jèp de Montoya compareishèren deuant er Intergrop de Minories Tradicionaus, Comunitats Nacionaus e Lengües deth Parlament Europèu en Estrasburg, a on exposèren era situacion dera lengua occitana, aranés en Aran, en Espanha.

En aquera intervencion es academics aranesi exposèren qu’era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran protegissen era conservacion e normalizacion sociau dera lengua occitana d’Aran e qu’en 2006 damb era reforma der Estatut de Catalonha era lengua occitana siguec declarada oficiau en tota Catalonha, amassa damb eth catalan e eth castelhan, peth Parlament de Catalonha, e qu’aguesta reconeishença se hec cossent damb era Constitucion Espanhòla, que ditz que seràn lengües oficiaus aqueres que siguen declarades coma taus per estatut d’autonomia.

Atau era Generalitat coma eth Conselh Generau d’Aran realizen multiples accions ena linha dera proteccion e promocion dera lengua occitana (corsi entà adults, implantacion der occitan ena educacion obligatòria, utilizacion ena administracion, promocion der emplec enes mejans de comunicacion, creacion dera Academia dera lengua occitana coma autoritat lingüistica, utilizacion enes camèras parlamentàries, traduccion e publicacion de leis …).

Eth Parlament de Catalonha aprovèc en 2010, era “Lei 35/2010, de 1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran” qu’indique es drets e déuers lingüistics des ciutadans respècte dera lengua occitana.

Contràriaments, er Estat Espanhòl non realize cap accion en favor dera lengua occitana. Coma signatari dera Carta Europèa des lengües regionaus e minoritàries, Espanha, incomplís damb er occitan toti es compromisi aqueridi, exceptat es quaus son realizadi pera Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran. Er Estat Español realize accions en favor deth rèste de lengües oficiaus der Estat Espanhòl (catalan, galhec, euskera, …) excèpte en favor dera lengua occitana.

Ena sua peticion er IEA reclame era intervencion dera Union Europèa entà arténher qu’er Estat Espanhòl destine quauqua partida pressupostària ara organizacion de corsi d’occitan entà foncionaris qu’exercissen ena Val d’Aran (coma arreceben es autes lengües), era incorporacion dera lengua occitana en quauques pagines web enes pròpries de cada Ministèri (coma damb es autes lengües), ena traduccion de leis ar occitan (coma damb es autes lengües), facilitar impresi e publicitat institucionau en lengua occitana (tau coma damb es autes lengües), e subvencionar era Academia aranesa dera lengua occitana tau coma subvencione es autes academies lingüistiques der Estat.

Ena peticion tanben se hè mencion a qu’eth Govèrn der estat acordèc en junhsèga de 2011 presentar un recors d’inconstitucionalitat ara qualitat de lengua de «preferéncia» qu’era Lei 35/2010 autrege ar occitan, damb era intencion de protegí’c deuant es autes

lengües. Eth recors a agut era decision deth Tribunau Constitucionau, en hereuèr de 2018, en tot anullar era preferéncia lingüistica.

Pòden liéger eth tèxte intègre dera peticion ena web der IEA-AALO http://www.institutestudisaranesi.cat/

Era peticion der IEA-AALO ena UE ei duberta a adesions e ja compde damb era dera Plataforma pera Lengua e era des Collègis d’Avocats de Catalonha.